A causa de l'enorme competència entre brokers de divises, cadascun ofereix diferents característiques i avantatges. Això no obstant, l'elecció d'un broker no és una tasca fàcil per a qualsevol operador, independentment de si és novell o experimentat.

Existeixen alguns aspectes claus com la regulació i la capitalització que parlen de la fiabilitat i la competència de l'organització i que pot ésser determinada aplicant certs criteris objectius.

Però l'autèntic repte en l'elecció d'un broker arriba quan hem de determinar quins atributs estem buscant. Juntament amb algunes característiques excel·lents, podem trobar possiblement una feblesa potencial, en funció del que vostè necessita per al seu estil de negociació.

Aquesta és la llista de les preguntes que s'ha de fer a si mateix abans d'escollir un broker:

Temes tractats

  1. Està regulat, aquest broker o dealer? En cas afirmatiu, en quin país està regulat?
  2. Fins a quin punt és fiable la plataforma del broker?
  3. Capitalització
  4. L'empresa és un broker o un dealer?
  5. Atenció al client
  6. Costos: estructura de comissions
  7. Tipus de compte
  8. El broker ofereix algun tipus de valor afegit?
  9. Polítiques de palanquejament i garanties insuficients


El que vostè hauria de saber

1. Està regulat, aquest broker o dealer? En cas afirmatiu, en quin país està regulat?

No tots els països tenen la mateixa legislació, ni tenen el mateix entorn regulador i requisits a l'hora de registrar-se financerament. Per tant, és important per a qualsevol inversor/operador escollir un broker de divises que tingui la seva seu en un país on les seves activitats estiguin supervisades per una agència reguladora. També és important saber si el broker o dealer està regulat a nivell nacional o des de l'exterior, ja que en aquest darrer cas els requisits de registre podrien ser menys exigents.

  • Estats Units
  • Regne Unit
  • Zona Euro
  • Japó
  • Austràlia
  • Suïssa

Tots els tipus d'operadors han de tenir en compte la situació a nivell legal del seu broker o dealer i tenir una clara comprensió de l'organisme que regula les operacions amb divises al lloc on el broker o dealer desenvolupa el seu negoci.


Veure llista d'Entitats Reguladores Llista de Brokers per país i regulació

2. Fins a quin punt és fiable la plataforma del broker?

Depenent de les característiques del nostre hardware i software, podríem preferir una aplicació d'escriptori o una aplicació basada en web (Java). Entendre quin tipus de plataforma s'adapta millor a les nostres necessitats és fonamental per a l'operativa.

També és important assegurar-se que la plataforma no es bloqueja o s'atura amb freqüència, especialment durant els moments en què es publiquen notícies o esdeveniments de l'economia mundial, durant els quals els operadors necessiten estabilitat. La fiabilitat d'una plataforma hauria de ser una preocupació més enllà de la seva aparença.

Un operador agressiu, o un a qui li agradi realitzar grans operacions amb freqüència, haurà de buscar sempre una plataforma estable que no es bloquegi mai, o en rares ocasions. Per la seva banda, un operador passiu i conservador que no està pendent del mercat tot el dia, podria ser més flexible.

En termes de l'operativa, que una plataforma sigui fàcil de fer servir significa que el procés d'introduir una ordre o tancar una operació es dugui a terme de manera immediata. L'operativa mitjançant un sol clic de ratolí i la gestió dels stops de pèrdues, les ordres limitades i altres tipus d'ordres són característiques que un operador potser voldrà tenir al seu compte.

A més a més, resulta útil per explorar a nivell general una plataforma que sigui fàcil d'usar. Si una plataforma ofereix gràfics i eines addicionals, el seu accés hauria de ser senzill.

Aquest és un aspecte fonamental per a un operador agressiu (intradia/scalp), la dependència del qual respecte de la plataforma és molt més gran que en el cas d'un operador més moderat o conservador.

3. Capitalització

Com segurament ja deu saber, com més gran sigui la capitalització d'un creador de mercat, més relacions creditícies pot establir amb els seus proveïdors de liquiditat, amb la qual cosa pot obtenir preus més competitius per a ells mateixos i per als seus clients.

La naturalesa de l'OTC del mercat fa molt difícil per a un broker obtenir preus competitius sense dipositar unes garanties en una institució de crèdit o un banc. Per tant, resulta de vital importància que els inversors particulars analitzin i avaluïn exhaustivament el broker de Forex amb qui han escollit operar.

Si un broker-dealer afirma ésser segur per a treballar-hi perquè operen en el mercat interbancari, ja sabem el que això significa. Fins avui, el mercat interbancari és un conglomerat no regulat on normalment negocien els bancs centrals, els bancs d'inversió i les grans multinacionals.

Com a membre d'un organisme regulador, un broker ha de complir uns requisits mínims de capitalització. Aquest fet té una relació directa amb la seva capacitat de ser solvent i és també un indicador de l'envergadura de l'empresa.

La capitalització mínima exigida als EEUU és actualment (Gener de 2009) de 10.000.000$, i la tendència és d'augmentar gradualment fins a 20.000.000$ durant els propers mesos. Si el broker no publica aquesta informació, és un senyal d'advertiment que podria estar indicant una manca de solvència.



4. L'empresa és un broker o un dealer?

Entendre la diferència entre un broker i un dealer és important, ja que actualment hi ha pocs tipus d'empreses per operar OTC amb divises (OTC FX).

Operar amb un Broker.

Un broker actua com un intermediari entre un client i un creador de mercat/dealer. El broker envia l'ordre del client a un tercer perquè l'executi per la taula d'operacions del creador de mercat. Les forquetes que el client rep depenen del creador de mercat o el dealer al qual el broker enviï les ordres del client, per a la qual cosa pot utilitzar un sistema fix o dinàmic. Els brokers generalment cobren comissions per aquest servei i/o són compensats pel creador de mercat per les ordres enviades a la taula d'operacions.

Operar amb un creador de mercat, també denominat “Dealer”

Cada creador de mercat té una "taula d'operacions", que és el mètode tradicional que utilitzen la majoria de bancs i institucions financeres. Els creadors de mercat ofereixen preus de compra i venda als clients durant tot el dia. Aquests preus a vegades es cotitzen de forma "fixa", la qual cosa vol dir que no es mouen durant tot el dia, mentre que altres empreses utilitzen un sistema de forqueta dinàmica, la qual cosa significa que els preus varien en funció de les fluctuacions de la liquiditat dels parells. El creador de mercat interactua amb altres bancs creadors de mercat per a gestionar el seu risc i les seves posicions globals a Forex. Cada creador de mercat ofereix un preu fix lleugerament diferent en un parell de divises basat en el seu llibre d'ordres global de divises. La majoria de bancs comercials, bancs d'inversió, brokers/dealers i FCM pertanyen a aquesta categoria. Els creadors de mercat són compensats per la seva capacitat per a gestionar el seu risc global de divises. Això pot incloure els ingressos per forquetes, els ingressos per compensar operacions i els ingressos provinents dels interessos i les conversions dels beneficis o pèrdues residuals.

Model d'intermediació ECN.

En la negociació OTC de Forex, existeix actualment un tipus especial de broker denominat "ECN". Aquest tipus de brokers no s'ha de confondre amb les ECN dels mercats d'accions; es tracta de models totalment diferents. El concepte dins de la negociació OTC Forex és molt similar al descrit al punt b anterior, llevat pel fet que els ECN actuen com a brokers per a una varietat de creadors de mercat o taules de negociació. Cada dealer envia un preu a l'ECN, així com una determinada quantitat de volum adequat per a aquest preu cotitzat, i l'ECN distribueix aquest preu als clients. L'ECN no és responsable de l'execució, només de la transmissió de l'ordre de la taula d'operacions des de la qual es va prendre el preu. En aquest sistema, les forquetes es determinen mitjançant la diferència entre el millor preu de compra i el millor preu de venda en un moment del temps determinat a l'ECN. En aquest model, l'ECN és compensada mitjançant comissions que es carreguen al client, a banda d'una “devolució” (kick-back o rebate) des de la taula d'operacions calculada en base al volum o fluix d'ordres provinent de l'ECN.

És important assenyalar que una ECN per norma general mostra el volum disponible per a operar a cada preu de compra i de venda, per la qual cosa l'operador sap el volum màxim que pot introduir. El volum que apareix en una ECN és només un reflex del que hi ha disponible a qualsevol ECN, no en el mercat en conjunt. El creador de mercat encara fixa el seu volum en funció de la seva liquiditat en cada moment del temps. La responsabilitat del creador de mercat és la de proporcionar liquiditat en totes les condicions als seus clients.

Llista de Brokers per tipus de negoci

5. Atenció al client

Un dels aspectes més importants que cal comprovar d'un broker és el servei d'atenció al client. Forex és un mercat obert les 24 horas, per la qual cosa l'ideal és que el broker que esculli ofereixi suport en qualsevol moment. Compta amb suport en el seu idioma?

Quin mitjà s'utilitza per a contactar amb el servei d'assistència: correu electrònic, xat, o es pot parlar per telèfon directament amb un agent? Els agents semblen estar ben informats? La forma com responguin a les seves preguntes pot ser clau per avaluar com respondran a les seves necessitats en una situació real.

Durant l'operativa podem trobar-nos amb problemes tècnics. Per tant, provi d'anticipar aquestes situacions crítiques i simular aquestes preguntes i peticions al seu broker. Pot fer-ho mentre experimenta amb un compte demo.

La pàgina web ja hauria d'explicar les coses clarament, pero asseguri's de comprovar la qualitat i l'eficàcia del servei d'atenció al client abans d'obrir un compte.



6. Costos: estructura de comissions

El mercat de divises, a diferència d'altres mercats financers, té una característica única que molts creadors de mercat utilitzen per atreure els operadors: no existeixen comissions de cap tipus i les dades són gratuïtes. En el capítol anterior ja hem fet esment que aquest avantatge ha d'ésser ben entès, perquè quan es tracta d'avaluar els costos, aquests depenen en bona mesura de diferents aspectes de l'operativa, com ara la freqüència, les ràtios i altres dades estadístiques relacionades amb el rendiment.

Bàsicament, existeixen tres estructures de comissions utilitzades pels brokers de Forex:
  1. forqueta fixa
  2. forqueta variable
  3. comissió calculada com un percentatge de la forqueta

Només un breu recordatori: la forqueta, generalment calculada en pips, és la diferència entre el preu de compra i el de venda.

Per tant, quina és la millor elecció?

Per una banda, pot pensar que la forqueta fixa és l'opció correcta, perquè en aquest cas vostè sap exactament què esperar. Per altra banda, també podria pensar que està fent un bon negoci en pagar una forqueta variable tot i que més petita.

En primer lloc, pensi que el millor tracte que pot obtenir és escollir un broker que tingui bona reputació i que estigui ben capitalitzat, que tingui fortes relacions amb grans bancs que operin divises i que pugui proporcionar-li la liquiditat que necessita per a operar bé. En segon lloc, és necessari calcular l'impacte de totes les estructures possibles de costos en el seu model de negociació per saber quina és la més favorable per a vostè.

Alguns brokers de divises no cobren cap comissió, de manera que només guanyen diners mitjançant la forqueta. Com més petit sigui el nombre de pips establerts en cada operació pel broker, major és el benefici teòric que obté l'operador. La comparació de les forquetes en pips d'alguns brokers revelarà diferents costos de transacció.

En el cas d'un broker que ofereix una forqueta variable, podem esperar que en ocasions aquesta forqueta sigui tan baixa com 1 pip, o bé augmentar fins a 7 pips en els parells més importants, segons el nivell de volatilitat del mercat. Si bé els creadors de mercat ofereixen preus de compra i venda als clients durant tot el dia, aquests preus a vegades es cotitzen de forma "fixa", la qual cosa significa que no es mouen durant tot el dia, mentre que altres empreses utilitzen un sistema de forqueta dinàmica, la qual cosa significa que els preus varien en funció de les fluctuacions de la liquidesa dels parells.

Si bé els creadors de mercat ofereixen preus de compra i venda als clients durant tot el dia, aquests preus a vegades es cotitzen de forma "fixa", la qual cosa significa que no es mouen durant tot el dia, mentre que altres empreses utilitzen un sistema de forqueta dinàmica, la qual cosa significa que els preus varien en funció de les fluctuacions de la liquidesa dels parells.

La manca de liquidesa o unes condicions de mercat molt volàtils poden obligar el broker a aplicar un lliscament (slippage) al preu. Aquest lliscament, també denominat "requote", es produeix quan l'operació s'executa fora del preu que se'ns ha ofert, motiu pel qual haurem de pagar un nombre de pips més elevat que la forqueta mitjana. Aquest és potser un cost que no desitgem tenir si estem operant a molt curt termini o si operem quan es publiquen notícies.

Preguntar al broker com gestionen els moments en què es publiquen notícies i si tenen alguna idea per a protegir-nos dels lliscaments probablement sigui una bona idea. Pot decidir operar amb forquetes fixes, tot i que siguin una mica més altes en mitjana, i rebre a canvi una execució immediata de les seves operacions als preus desitjats.

Alguns brokers ofereixen fins i tot la possibilitat d'escollir entre una forqueta fixa o variable.

Altres brokers, com les ECN, també poden cobrar una petita comissió , generalment de l'ordre de dues dècimes de pip. Pagar o no una petita comissió depèn del que el broker ens ofereixi addicionalment. Per exemple, pot ser que el broker enviï les ordres a un ampli conglomerat de creadors de mercat. Pot escollir un broker amb aquesta opció si està cercant forquetes molt ajustades que només els inversors més grans poden aconseguir.

Llista de Brokers per preu

7. Tipus de compte

Molts brokers ofereixen dos o més tipus de comptes. Poden ser des de mini-comptes molt petits, i fins i tot micro-comptes d'envergadura encara menor, o comptes estàndard, en funció dels lots negociats. Un lot de 100.000 unitats es denomina lot estàndard; si és de 10.000 unitats s'anomena mini lot, i si és de 1.000 unitats se'n diu micro lot. Alguns brokers ofereixen fins i tot mides fraccionades que permeten establir l'envergadura de la seva pròpia posició.

Els micro i mini-comptes ens permeten operar amb un capital molt baix, mentre que els comptes estàndard solen requerir un dipòsit inicial més gran, que varia entre brokers.

Com podem veure, els tipus de compte es diferencien entre si pels requisits d'envergadura mínima de les operacions. L'elecció d'un tipus de compte específic ha d'estar relacionada amb la quantitat de capital. Aquest concepte pot semblar una mica confús si acaba de començar, però tingui per segur que quedarà clar un cop comenci a aprendre la relació entre el palanquejament i la gestió monetària.

Llista de Brokers per tipus de compte

8. El broker ofereix algun tipus de valor afegit?

Un fàcil accés a gràfics a temps real, notícies i dades econòmiques resulta indispensable per a qualsevol operador. Això no obstant, un operador ha de pensar que aquests i altres serveis de valor afegit formen part del paquet del broker i no que són la característica més important sobre la qual basar una decisió.

Aquest és un aspecte que un operador de qualsevol tipus hauria d'abordar correctament per assegurar-se que l'empresa compleix amb les normes bàsiques de proporcionar gràfics a temps real, notícies i esdeveniments econòmics.



9. Polítiques de palanquejament i garanties insuficients

Els operadors de divises solen preferir palanquejaments elevats i en ocasions escullen un broker només en base a aquesta característica. Això no obstant, els operadors haurien de recordar que malgrat que un major palanquejament permet obtenir majors guanys, també augmenta el risc. Així mateix, tingui en compte que hi ha brokers que ofereixen nivells fixes de palanquejament, però altres els ajusten en base a la divisa negociada i també poden tenir polítiques especials per a mantenir oberta una posició durant tot el cap de setmana.

Els operadors també haurien de tenir en compte la política del seu broker en cas que ens quedem sense garanties (margin call). Algunes companyies segueixen el mètode FIFO (First In First Out) per tancar operacions quan els requisits de garanties no es compleixen amb el saldo actual, mentre que altres segueixen el mètode LIFO (Last In First Out), i alguns simplement tanquen totes les operacions. Depenent de les preferències, aquest és un tema que ha de quedar completament aclarit abans d'obrir un compte.

El nivell de palanquejament és un aspecte fonamental per als operadors amb estratègies agressives que els agrada utilitzar el major palanquejament possible, mentre que un operador moderat o conservador serà feliç amb el nivell de palanquejament mitjà.